Els Curiosos

dimarts, 15 de novembre de 2016

Les WebQuest, una manera diferent de treballar

Publicat per Isa Reus Luque el 15.11.16 0 comentaris
Les WebQuest (WQ) són eines que s'utilitzen per la investigació i la recerca guiada d'informació a través de la xarxa. Donen moltes opcions (des del treball en equip, fins al treball de l'autonomia). A més, a Educació Infantil són molt útils perquè permeten una primera presa de contacte amb la recerca a internet fent que es converteixi en usual per als infants. Per tant, es podria dir que és una eina d'aprenentatge, ja que ajuda a fer seleccions d'informació, encara que un poc limitades, ja que dins les QW tot està prèviament preparat i enfocat a un mateix centre d'interès. Encara que aquest fet no és cap inconvenient al nostre nivell educatiu, ja que és una ajuda més a l'hora de guiar el procés permetent acotar una mica la quantitat d'informació existent a la xarxa.

Cada creador pot dissenyar la seva WQ així com trobi addient adaptant-la a les seves necessitats, però la majoria d'elles tenen els mateixos continguts:
  • Introducció. Aqui podem trobar informació prèvia per presentar la nostra proposta de manera atractiva.
  • Tasca. Defineix quines són les feines que han de fer els alumnes.
  • Procès. Estableix les passes a seguir per realitzar les tasques aixi com els rols que ha d'assolir cada infant.
  • Recursos. Aquí es podrà trobar un llistat d'enllaços útils per al desenvolupament de les tasques.
  • Avaluació. Es trobaran definits els criteris que es seguiran per avaluar als infants. D'aquesta manera ells podran saber què s'espera d'ells en tot moment.
  • Conclusió. És una manera de presentar el resultat final.
  • Crèdits. Podrem trobar dates referents a l'autor de la WQ
  • Guía didàctica. Es detallen els objectius, continguts, informació sobre el material, temporalització, etc.
A continuació deixaré alguns enllaços, extrets del WEIB, a diverses WQ destinades a educació infantil, i on es podrà veure aquesta estructura, a més de poder apreciar la seva facilitat de navegació, que propicia l'autonomia dels infants:

dimarts, 8 de novembre de 2016

La incògnita dels taurons

Publicat per Isa Reus Luque el 8.11.16 0 comentaris

Tot comença quan escoltes els infants, les seves inquietuds, els seus dubtes, les seves curiositats... Així va començar aquesta experiència, un dia qualsevol a una aula de 4 anys i a partir d'una de les asemblees diàries en la qual un dels infants va començar a parlar de taurons. "Els taurons mengen persones" va dir un d'ells, però no tots estaven d'acord i es va generar un conflicte d'opinions. Davant aquesta situació, els vaig proposar que lo millor seria informar-nos molt bé i així sortiriem de dubtes.

Aquell dia vam començar a investigar. Primer varem encendre l'ordinador, i amb el projector vàrem veure un vídeo de taurons. Aquí ja vam començar a obtenir les primeres pistes, però encara no ens quedava molt clar, per això també vam cercar informació escrita sobre aquests animals, que ens pareixien tan ferotges. A la fi respoguérem a la nostra pregunta: "Els taurons tenen una dieta molt variada, que sobretot és carnívora, però això no vol dir que mengin persones, sinó peixos, tortugues, plàcton...".

Però la cosa no va quedar aquí, ja que cercant la nostra resposta, vam trobar altres informacions que ens van cridar l'atenció: "Hi ha moltes castes de taurons i totes tenen mides diferents!". Ens varem centrar en el tamany perquè ens xocava molt el fet de que alguns taurons féssin 12 metros, "Això és molt!", deien alguns. Vam agafar un metro i intentèrem messurar-ho, però ens adonàrem de que l'espai de l'aula no ens bastava i vam sortir al passadís, vam messurar 12 metros i davora vam aferrar una cinta de color verd perquè quedàs marcat al terra. Començàrem a observar i vérem que no ens bastava el cos d'un nin per arribar als 12 metros, així que ens vàrem tombar davora i contàrem quants de nins/es necessitàvem per omplir la línea. "Necessitàvem 11 i un poquet més". Tornàrem a repetir la mateixa acció amb les mides de 3 i 6 metros i férem comparacions. Després d'això, ens férem la següent pregunta: "Si per mesurar un tauró de 12 metros hem necessitat 11 nins/es, què mesuram nosaltres?" Així que vam mesurar-nos i ho deixàrem marcat a un paper per després poder comparar un altre pic. Ens adonàrem de que ningú mesurava el mateix i que havia nins/es més alts i altres més baixets.

Va ser una experiència molt divertida en la qual varem mesclar les TIC amb altres vivències més properes. Als infants els va encantar, i pot ser no hagin tornat uns experts en taurons, però el que és ben segur és que van aprendre a cercar i contrastar diferents fonts d'informació i analitzar els resultats obtinguts. I el millor de tot, és que ho féren amb il·lusió i motivació partint d'una inquietud comú a tot el grup.



dijous, 16 de gener de 2014

La convivència entre infants i animals, és compatible?

Publicat per Isa Reus Luque el 16.1.14 0 comentaris
Encara que moltes famílies no ho permeten a les seves llars, per primera vegada un grup d'investigadors ha comprovat que la convivència amb cans i moixos, pot millorar la salut infantil. L'estudi, d'un hospital universitari de Finlàndia, ha analitzat diàriament a gairebé 400 infants en el seu primer any de vida. Els que tenien cans a casa i, en menor mesura moixos, van patir un 30% menys d'infeccions respiratòries i un 50% menys d'infeccions d'oïda. La conclusió: no només emmalalteixen menys, sinó que es recuperen abans i necessiten menys antibiòtics. Beneficis que s'afegeixen a uns altres ja comprovats pels experts, com el reforç de l'autoestima.



dimecres, 11 de setembre de 2013

El període d'adaptació

Publicat per Isa Reus Luque el 11.9.13 0 comentaris
Ha arribat el mes de setembre, i amb ell el retrobament amb l'escola, els amics, els mestres, etc. Però per alguns infants comença el període d'adaptació, un procés més o menys llarg (segons el temps que l'infant necessiti) mitjançant el qual el nin/a experimenta la pèrdua i els guanys que li suposa la separació de la seva figura de referència fins que arriba a acceptar la nova situació de manera voluntària.

Al llarg de tot aquest temps, el nin/a també haurà d'aprendre a integrar-se en el nou context, establir nous lligams amb altres infants i adults, i compartir l'atenció d'aquests. Tot això li suposarà una primera fase de protesta on plorarà (o no), s'aïllarà, demostrarà conductes substitutòries (no menjar,  no dormir bé...), etc; fins a arribar a una segona fase d'ambivalència, on començarà a reconèixer que no està tan malament encara que també demostrarà tristesa. Finalment arribarà a l'adaptació, on estarà més tranquil i participarà en les accions del grup, començarà a tenir ganes d'anar a l'escola, etc.

 

Els Curiosos 2013